Debat sobre Intel·ligència Artificial a InforSalud 2022, el congrés Nacional de la Informàtica de la Salut

La Intel·ligència Artificial va ser un dels temes principals del XXV Congrés Nacional de la Informàtica de la Salut (InforSalud 2022), organitzat per la Societat Espanyola d’Informàtica de la Salut del 22 al 24 de març a Madrid. Sota el lema ‘Compartint dades, informació i coneixement en salut’ l’esdeveniment va aplegar autoritats sanitàries i professionals del camp de la digitalització i la innovació procedents dels diferents sistemes sanitaris autonòmics, la recerca, i la indústria tecnològica i de la salut.

Debat sobre les aplicacions d’Intel·ligència Artificial en salut

El Director de l’Àrea d’Intel·ligència Artificial de la Fundació TIC Salut Social i responsable de Sistemes d’Imatge Mèdica i Anatomia Patològica del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Carlos Gallego, va participar en el debat monogràfic sobre els usos d’aquesta tecnologia al sector salut. En la seva intervenció, va destacar els motius pels quals encara es fa servir relativament poc aquesta tecnologia a la pràctica clínica malgrat la multitud de publicacions científiques recents i les constants notícies als mitjans de comunicació.

“Hi ha tres factors principals que expliquen les dificultats d’aplicar la Intel·ligència Artificial als sistemes de salut: la sanitat és un sistema complex en el qual hi ha molts actors amb responsabilitats i funcions diferents; tenim un marc regulador que implica seguir un procés igual que un equipament mèdic i això fa que sigui molt complex arribar fins al final; i hi falta un model formal i científic per al desenvolupament d’aplicacions”, va explicar Gallego.

En el debat es van indicar altres barreres per a la implementació de la Intel·ligència Artificial, com són la resistència al canvi del personal, les vigents limitacions pel desplegament del Big data i l’enfocament “simplista” d’aquesta tecnologia per executar tasques de classificació concretes enlloc de considerar-la una eina complementària i de suport continu al professional durant tot el procés assistencial. En aquest sentit, l’investigador de l’Instituto Carlos III de Madrid, Fernando Martín, va alertar que “quan parlem d’un algoritme d’Intel·ligència Artificial tenim l’obsessió de parlar de l’eficàcia superior a la de l’especialista mèdic, i mai no hauríem de comparar el sistema d’Intel·ligència Artificial respecte a un humà. Allò que s’ha de comparar és l’eficiència de l’humà amb Intel·ligència Artificial respecte a la de l’humà que no la utilitza”.

Els participants al debat també van destacar que la Intel·ligència Artificial serà la protagonista del canvi i transformació del sistema sanitari. Un sistema que haurà de passar de l’estudi del procés a l’anàlisi de la dada, centrat en la seguretat i la protecció. En aquesta línia, es va remarcar la necessitat d’establir mecanismes de vigilància per a un ús ètic d’aquesta tecnologia, i de treballar per guanyar la confiança del personal mèdic, en termes d’eficàcia, fiabilitat i explicabilitat de la tecnologia. “Serà necessari formar comitès ètics que vetllin pel bon ús dels algoritmes, així com passa en altres camps”, va assegurar Maria Dolores Tomé, vocal assessor de la Direcció General de Salut Digital i Sistemes de la Informació del Ministeri de Sanitat, que també va remarcar la “col·laboració plena” i el “bon clima” de les comunitats autònomes per trobar punts comuns i reutilitzar treballs.

Entorns federats d’aprenentatge

A la sessió sobre la interoperabilitat al Sistema Nacional de Salut, el responsable del Pla de Sistemes del Servei Català de la Salut, Jordi Piera, va remarcar que “hem de fer servir entorns federats d’aprenentatge en què les dades no surtin de la nostra organització i puguem entrenar algoritmes d’intel·ligència artificial”. I perquè això funcioni, va dir, “les dades han d’estar normalitzades i hem de trobar un fòrum on puguem compartir els algoritmes i fer-los servir entre tots”.

A la mateixa sessió, la Subdirectora General de Serveis Digitals de Salut del Ministeri de Sanitat, Maria Fe Lapeña, va remarcar que “els fons europeus que rebrem són una oportunitat única per identificar aspectes de millora i plantejar-nos fer coses grans des de cero: si cal canviar de forma profunda algun aspecte, ara és el moment d’identificar-ho i fer-ho”.

Altres ponències sobre Intel·ligència Artificial a InforSalud 2022

El coordinador de l’Àrea d’Innovació i Transformació Digital del Parc de Salut MAR, Jordi Martínez, va explicar com l’aplicació d’una solució de Natural Language Processing està ajudant a posar ordre a la informació en format text que s’emmagatzema a la història clínica dels pacients de l’Hospital del Mar. Aquest projecte, segons Martínez, “està generant una forta cultura d’importància de la qualitat de la dada en els professionals”.

Més endavant en aquesta sessió, es va parlar sobre la tendència del sector de la salut cap als models automatitzats d’ingesta i anàlisi de dades. Segons Julian Isla, de Microsoft, en el futur la tecnologia permetrà extreure informació de forma automàtica d’una conversa entre el pacient i el professional sanitari, codificar-la en un llenguatge estàndard, i automàticament emprar tècniques d’Intel·ligència Artificial per donar suport a l’assistencial en la presa de decisions. Aquesta metodologia es coneix com infondre Intel·ligència artificial i ja es pot veure en algunes aplicacions de correu electrònic, que proposen paraules i oracions parcials o completes a mesura que l’usuari redacta un missatge.

En el congrés també es va parlar de l’estat de l’art de les arquitectures tecnològiques i enfocaments actuals per a la gestió eficaç de les dades, com el Data Lakehouse o el Data Mesh. Els ponents van exposar que una de les limitacions del desplegament del Big data en l’entorn sanitari és, com s’ha descrit anteriorment, la manca de qualitat de les dades en els registres dels pacients. Segons Cristina Garcia, de CGM Clinical, “aquest problema es pot solucionar amb una formació dirigida a culturitzar als usuaris en la importància de la qualitat de la dada”.

Finalment, es van comunicar alguns projectes d’èxit en relació amb l’aplicació de la Intel·ligència Artificial en salut. La gran part dels projectes estaven enfocats a l’ús de tècniques de Deep Learning per a la detecció automàtica de patologies en imatges radiològiques i l’ús de tècniques d’anonimització de les imatges. També cal destacar que un nombre considerable de comunicacions de solucions que responen a necessitats concretes com, per exemple, eines de gestió de recursos humans, eines de suport en la rehabilitació motora, eines de registre i seguiment de traumes, eines de gestió de dades òmiques, entre d’altres, s’han marcat com a pròxims passos l’explotació i aplicació de la Intel·ligència Artificial amb les dades que han generat. Un fet que dona suport a la tendència actual del sistema de salut cap al desplegament de la Intel·ligència artificial per millorar l’atenció sanitària.

Per a més informació sobre altres temàtiques tractades al congrés, podeu consultar la pàgina web de la Fundació TIC Salut Social.