Les dades de qualitat en salut: requisit imprescindible per la IA

El cicle de sessions de les XI Jornades R+D+I TIC Salut Social 2021, va aportar nombrosos exemples de projectes en l’àmbit sanitari i intel·ligència artificial (IA). La tercera sessió –celebrada el 27 d’octubre– es va iniciar amb una conferència de Xavier Ferràs –professor titular de Direcció d’Operacions, Innovació i Ciència de Dades a ESADE–. En opinió de Ferràs, la IA ha vingut a canviar la visió del món. La seva valoració va ser global aportant la perspectiva geopolítica actual: les dues super potències de la Xina i Estats Units.

(Foto: d’esquerra a dreta, Karma Peiró (moderadora), Xavier Ferràs, Anna Escalé, Carles Ramió, Carolina Garcia i Raimon Dalmau)

A continuació, va intervenir l’Anna Escalé –metgessa d’atenció primària a l’EAP Navàs-Balsareny i SAP Bages-Berguedà-Solsonès–. Ella va presentar l’estudi pilot de l’ús de la IA com a eina de suport i diagnòstic per a les lesions cutànies a l’atenció primària. “El 7,6% de la població consulta anualment per lesions cutànies. I aquest és un dels motius pels quals utilitzar l’eina d’IA. La hipòtesi inicial és que el machine learning ens permetrà diagnosticar més ràpid i reduir les derivacions innecessàries als especialistes”, va explicar Escalé.

Carles Ramió –professor de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra– va centrar la seva exposició en l’envelliment de la població. “Aquest fet provocarà uns sobrecostos econòmics només en atenció social i sanitària equivalent al 12% del PIB espanyol. Això és inassumible”, va explicar. Segons el parer d’aquest expert, la IA pot contribuir a equilibrar aquesta urgència. També va fer palès que és només un instrument “que tindrà la capacitat que les administracions públiques siguin capaços d’assumir”.

Carolina Garcia-Vidal –especialista sènior de Malalties Infeccioses a l’Hospital Clínic de Barcelona– va explicar l’experiència d’aplicar la IA per millorar la presa de decisions en temps real. La medicina personalitzada i la qualitat de les dades són les claus dels propers anys. El cas d’èxit estava basat en una classificació de dades de pacients amb Covid-19 de l’Hospital Clínic per tal d’ajudar als metges en un moment d’emergència. L’experiència s’ha traspassat a un hospital belga i un altre holandès.

Per últim, va intervenir Raimon Dalmau –cap de l’Àrea de Sistemes d’Informació, TIC i Dades (CIO) del Sistema d’Emergències Mèdiques–. En la seva presentació va parlar sobre el tractament avançat de les dades dels serveis 061 Salut Respon i del Transport Sanitari Urgent per a l’elaboració de models predictius que permetin optimitzar els recursos en l’àmbit sanitari i logístic.

Organització estratègica

En el debat, va sorgir el reclam a les administracions públiques per incrementar la governança de dades. Però també la necessitat de formar als professionals en coneixements tècnics, d’inversió pressupostària per a la recerca en IA, perspectiva i temps a més confiança per part de la ciutadania.

“Ens manca un marc d’ajuda política, legal i econòmic a la sanitat catalana”, va incidir la investigadora del Clínic. “CaI millorar en la qualitat de les dades mèdiques”. En el sentit ètic, Raimon Dalmau va destacar la qûestió de la privacitat de les dades personals perquè “hi ha eines d’empresa privada i el dubte és si s’ofereix des d’un sistema públic de salut”.

Es va concloure que estem en un moment històric, on resulta complicat determinar la frontera entre la tecnologia i els drets individuals. Tots els ponents van estar d’acord que ens trobem en una revolució més que només una transformació, de la qual s’espera solucionar grans problemes estructurals actuals.

(Vegeu la sessió 3a completa en aquest enllaç)

Estratègies per adoptar la IA
La quarta i última sessió de les Jornades va tenir lloc el dia 28 d’octubre.  Josuè Sallent, director de TIC Salut Social, va presentar el programa de Salut/IA de la fundació TIC Salut Social, i estratègies per a l’adopció de la IA en el sector. “No volem caixes negres, volem eines capaces d’entendre com una IA ha pres una decisió. Hem de ser absolutament transparents i donar les màximes explicacions. D’altra banda, si parlem d’algoritmes necessitem una integració del sistema. I formar al sector sanitari en l’àmbit tecnològic. A més de la part de comunicació, orientada a explicar molt bé a la ciutadania el que estem fent”. Segons Sallent, el Programa Salut/IA s’està posant en marxa. I va apel·lar a fer crítica per millorar-lo.

A continuació, va començar una ronda de presentació d’experiències i projectes per part dels diferents ponents. Salvador Pedraza, director clínic territorial de radiologia i medicina nuclear dels Hospitals de Girona; Juliana Ribera, COO d’Amalfi Analytics; Pau Rodriguez, CEO de Methinks AI; Pere Romero, cap de servei d’oftalmologia a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus; i David Reifs, director tècnic de l’àrea d’innovació de Seidor i CEO de Skilled Skin (Clinicgram).

(Foto: d’esquerra a dreta, Josuè Sallent, Salvador Pedraza, Juliana Ribera, Karma Peiró, Pau Rodríguez, Pere Romero, David Reifs)

Durant la taula rodona es va qüestionar els reptes prioritaris i es va posar èmfasi en les dades i els problemes actuals de regulació, com les qüestions d’anonimat i transparència. Es va mencionar la confiança que tenen les empreses tecnològiques, però la por existent a que es facin servir dades personals en l’àmbit de la salut.

Es va recordar que la IA ha de donar suport als professionals de la salut, i mai es pot deixar que la màquina diagnostiqui de manera automatitzada. “El risc prioritari que veig és com resoldre un cub de Rubik. Tens una cara que és la regulació, l’altre les dades de qualitat, l’altre la inversió, etc. I si el resols, perquè funcioni, entri dins del marc de la legalitat, si respectes els principis ètics, aconsegueixes explicar-lo als pacients, i convences als inversors, doncs has resolt el cub. No és fàcil”, va comentar en Pau Rodríguez.

Es va concloure en prioritzar el coneixement de la IA per part de les administracions per agilitzar processos burocràtics, que Catalunya arribi a ser un país de referència en l’àmbit tecnològic, que una entitat depenent del govern cobreixi totes les necessitats de digitalització, la solvència de qüestions de regulació mitjançant la traçabilitat del procediment per part d’un organisme especialitzat, i més cooperació entre els entesos en la matèria.

Amb aquesta sessió van donar per finalitzades les XI Jornades R+D+I Tic Salut Social 2021 –celebrades en línia durant els dies 20, 21, 27 i 28 d’octubre–, i organitzades per la Càtedra TIC Salut Social de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), la Fundació TIC Salut Social (Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya), el Consorci Hospitalari de Vic, la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic, l’EAP/ABS Centelles, l’EAP Vic, l’Institut Català de la Salut-Gerència Catalunya Central, Fundació Althaia i FORES. També es compta amb el patrocini de l’empresa Seidor.

 (Vegeu la sessió 4a completa en aquest enllaç)