Augmentar l'efectivitat en el diagnòstic de la disfàgia amb IA

La intel·ligència artificial podria reduir els costos contra la disfàgia i fer tractaments més eficients

Comparteix
Comparteix
16 DESEMBRE 2021

La disfàgia orofaríngia (DO), o dificultat per deglutir, s’observa habitualment en persones adultes d’edat avançada. La malaltia provoca desnutrició, deshidratació i pneumònia per aspiració que –en casos greus- pot esdevenir mortal. Amb freqüència, la DO no es reconeix com la causa principal d’aquestes complicacions perquè no existeix un cribratge sistematitzat que permeti el seu diagnòstic.  El tractament només és viable amb intervencions mínimes, com l’adaptació de líquids i textures, l’aportació complementària nutricional i la higiene bucodental.

S’estima que menys del 20% de casos en pacients hospitalitzats són diagnosticats, tractats i corregits. Els sistemes actuals per identificar la disfàgia es basa en qüestionaris i entrevistes, a més de ser efectiu únicament en el 55% dels casos. A Europa, s’estima que pateixen aquesta dificultat per deglutir uns 30 milions de persones.

Possibilitat de diagnòstic més eficient

L’infermer investigador Alberto Martín, de l’Hospital de Mataró –en col·laboració amb el director d’investigació i innovació del Consorci Sanitari del maresme (CSdM) Pere Clavé – ha desenvolupat un sistema de cribratge per predir el risc de patir DO dels pacients hospitalitzats. L’Artificial Intelligence Massive-Screening for Oropharyngeal Dysphagia (AIMS-DO) és un programari patentat per a realitzar un diagnòstic automàtic, és a dir, sense necessitat d’intervenció per part del personal infermer o mèdic.

Implementar en altres hospitals

Actualment, l’AIMS-OD es troba en fase pilot a l’Hospital de Mataró on s’analitzen els registres que es van realitzar entre el 2013 i 2017, amb dades anonimitzades i encriptades de més de 5.000 pacients. El sistema ha demostrat un encert del 85% a partir de l’anàlisi de les més de 17.000 variables que poden influir en el risc de patir-la.

Una altre avantatge és que el sistema pot realitzar el mateix nombre de cribratges en vuit segons que el que es faria en 42 hores amb els sistemes tradicionals. L’algoritme s’ha perfeccionat en els darrers tres anys a partir de l’experiència en investigació sobre la DO. L’Hospital de Mataró ha realitzat estudis on es descriuen factors de risc, variables normalitzades i informació sobre els fàrmacs.

(Foto: d’esquerra a dreta Pere Clavé  i Alberto Martin, recollint el premi Creatic).

El sistema s’emmarca dins del projecte PECT “Mataró-Maresme: ecosistema d’innovació per a les ciutats cuidadores”, finançat a través dels Fons de Desenvolupament Regional de la Unió Europea (FEDER). Conta també amb el suport de CaixaImpulse i el del centre universitari de Mataró Tecnocampus, que ha atorgat el seu premi Creatic dotat amb 12.000 €. Aquest ha estat acollit dins del programa StartHealth, que proporciona assessorament expert per al llançament de noves start-ups dins el sector salut. Segons Clavé, l’objectiu és poder implementar el sistema intel·ligent en tots els hospitals d’Europa.